Trist, és molt trist, que no siguem capaços d’acabar amb la xacra de les agressions sexuals a la nostra societat. Les dades són alarmants: A Espanya es denuncia de mitjana una violació cada vuit hores, més de tres al dia, i no obstant això, no hi ha més dades que una macroenquesta sobre violència de gènere realitzada a 2015 de la qual es deduïa, extrapolant els resultats, que més d’un milió set-centes mil dones i nenes que viuen al país han sofert una agressió sexual alguna vegada en la seva vida. Són el 7,2% de la població femenina. http://www.europapress.es/epsocial/derechos-humanos/noticia-violencia-sexual-espana-silencio-estadistico-ruido-calles-20171124092954.html.
Segueixen mancant més dades, més estudis, més soroll als carrers per prendre consciència del terrible de la situació i del que implica per a una nena, una noia, una dona patir una agressió sexual. Més terrible encara si pensem que sobre un 50% es produeixen contra dones d’edats entre 18 i 25 anys i en un alt percentatge pot ser la primera experiència sexual.
QUÈ ÉS UNA AGRESSIÓ SEXUAL?
Es considera violència sexual tot comportament de naturalesa sexual realitzat sense el consentiment vàlid de l’altra persona. Inclou conductes com l’exhibicionisme, paraules obscenes, tocaments o violació.
Les agressions sexuals són delictes violents (successos negatius, intensos i viscuts en moltes ocasions de forma brusca) i generen a les víctimes lesionis psicològiques i/o seqüeles emocionals de caràcter crònic.
L’agressió a la dona no és alguna cosa nova, ni tan sols diferent. Sempre ha estat aquí i potser aquest sigui un dels majors problemes. Quan alguna cosa succeeix sempre deixa de ser un problema que ens alarmi, alguna cosa que ens cridi l’atenció. Malgrat tot, dies com avui fan pensar que estem davant de canvis.
Podem imaginar el que suposa per a una dona patir una agressió sexual? Quines seqüeles produeix més enllà de les possibles lesions físiques?
Segons un estudi realitzat per Lluïsa Garcia-Esteve en Hospital el Clínic de Barcelona; de les dones que són ateses en aquest hospital per agressions sexuals, com a mínim, en un 50% dels casos presenten trastorn d’estrès postraumátic. D’altra banda, fins a un 80% de les víctimes pot presentar depressió, pànic i consum de substàncies a curt termini. Pensem que, entre els agressors, entre un 50-%70%, guarden relació amb la víctima (amics, veïns, familiars, companys de treball), factor que agreuja el dany per a la víctima.
A nivell físic, les conseqüències inicials d’una agressió són múltiples i terribles: Lesions i traumes físics, infeccions, risc d’embaràs, possible contagi de malalties de transmissió sexual,.. En aquest sentit poden fins i tot presentar-se en alguns casos greus conseqüències com a seqüeles de les ITS com la SIDA o un avortament provocat per l’embaràs no desitjat, entre d’ altres.
En les víctimes d’agressions, el fet que el dany sofert sigui provocat per un altre ésser humà implica un doble sofriment. D’una banda està el component objectiu (el dany real sofert) i d’altra banda, s’afegeix el component subjectiu ( el dolor pel succeït, la dificultat per refer la vida quotidiana anterior,..)
La medicina i el dret penal han prestat major atenció a les lesions físiques, però fins a fa relativament poc temps s’ha fet cas omís a l’avaluació de les ferides no visibles o el “Dany Psicològic”.
En les agressions sexuals, un factor que empitjora el pronòstic és el sentiment de culpa o judici per part de la societat-massa sovint la víctima no compta amb el suport necessari (derivats de l’atribució esbiaixada de l’ocorregut) i que danya seriosament l’autoestima i dificulta la capacitat de readaptació i recuperació emocional. Quan parlem de dany psicològic ens referim a les lesions físiques i a les seqüeles emocionals a llarg termini. A banda del trastorn d’estrès post traumàtic, en més d’un 20% es cronifiquen les sequeles, derivant en molt casos en trastorns d’ansietat i depressió a llarg termini,
Per entendre en la seva complexitat i poder prevenir la violència contra les dones la societat cal canviar fins al punt que no es mantingui en la nostra societat la idea que l’home pot tenir dret a controlar a la dona i sentir que se l’autoritza a utilitzar la intimidació, força o amenaces per dur a terme aquesta actitud.
http://www.evajunipsicologia.com
Eva Juni Psicologia 