Si hi ha amor a la parella, n’hi ha prou?
Definir l’amor no és una tasca gens fàcil. Trobarem tantes definicions com persones ho defineixin. Moltes parelles el descriuran com el gran motiu, una mena de força que els uneix i que fa que vulguin estar junts.
El “amor”, a més d’ intangible, és extremadament complex i variant. Es compon de sentiments, emocions, passions, humor i creences o expectatives. Però a més, per a fer-ho més complicat , l’amor com el veiem a les pel·lícules romàntiques només mostra el que succeeix en les primeres etapes d’una relació de parella: És la fase de color rosa: L’enamorament.
La realitat no és ni millor ni pitjor. Senzillament acostuma a ser diferent i les relacions de parella caminen per diferents etapes:
1- L’enamorament: És l’etapa de l’atracció, idealització de l’altre i el moment en què sorgeix el compromís o el contracte. Quan sabem que SOM, que hi ha un” nosaltres”.
2- El festeig: Passem temps junts i normalment aquest temps és fantàstic: Per oci, sortir, gaudir i ens donem moltes i moltes mostres d’afecte i initimitat. En aquesta fase, la major part del que compartim és gratificant.
3- Compromís i convivència: “Anem a viure junts”. Aquesta és una etapa on solen aparèixer grans canvis en la relació i sorgeixen noves dificultats:
- La imatge idealitzada cau. Tenim més informació de la nostra parella i no només de les seves virtuts.
- Apareixen les rutines. L’eufòria de la novetat tan excitant comença a desaparèixer. La rutina i la monotonia és el gran enemic de la parella en aquesta etapa.
- Apareixen les obligacions domèstiques i familiars. La balança canvia la seva posició. Ara dediquem la major part del temps a obligacions i disminueix el temps que compartim en activitats gratificants o plaents.
No totes les parelles acostumen a adaptar-se fàcilment a la nova realitat, a la convivència. D’aquí sorgeixen molts dels problemes i l’origen de moltes de les ruptures.
I … -Què hi podem fer? …
- Deixar de banda els contes de fades en on cada dia és com el primer, on es té a l’altre idealitzat. Com més gran és la idealització i les expectatives, més gran és la frustració.
- Adaptar i superar les noves situacions. Aprendre a negociar en parella.
- Alimentar l’amor. L’amor necessita alimentar-se de conductes gratificants. Sorprendre a la parella, demostrar els nostres sentiments, dedicar-hi temps, compartir oci, cuidar la relació i la intimitat.
Perquè enamorar-se és meravellós però casual. El veritable mèrit és treballar per mantenir aquest amor viu.
Evajunipsicologia http://www.evajunipsicologia.com
Eva Juni Psicologia 