Covid-19 i cafè

Fa una estona que he arribat a casa del supermercat de fer la compra. Arribo una mica trista però també amb ganes de compartir algunes reflexions amb vosaltres.

Veure la cua, tots parats amb els nostres guants i màscares, amb la distància, callats, ha estat com veure una pel·lícula a càmera  lenta:  Entrem un a un, amb el ritual corresponent (gel desinfectant i guants).  M’he trobat una veïna però no hi he pogut  ni parlar perquè era a dos carros darrera meu i només li he pogut preguntar de lluny si estaven tots bé . Me n’adono que  avui allò que sempre preguntem per cortesia: -Com esteu? –Tot bé? Avui sí té sentit.  

La majoria de les persones que hi ha al supermercat, malgrat que només els hi puc veure part de la cara, reflecteixen als seus ulls preocupació, por, tristesa.  No puc evitar sentir el mateix.

Hem viscut fins fa tres setmanes en un món tan diferent  que m’he recordat mentre esperava el meu torn per entrar,  d’un matí del mes passat (avui em sembla que fa una eternitat). Vaig llevar-me i com faig sempre, vaig anar cap a la cuina per preparar-me el meu primer cafè del dia i : “ No hi havia càpsules”.  A partir d’aquell moment, mentre em vestia, portava el meu fill a escola, el meu únic  objectiu i el que més m’importava en aquell moment era poder tenir temps de passar per la cafeteria per prendre’m el cafè abans d’anar al despatx. La meva principal preocupació era el cafè. Hi penso avui i me’n faig creus.

Parar, ens obliga, ens permet pensar. Hi ha moments per la preocupació, per la por, per la tristesa però també per fer cert balanç d’allò que és important del que no ho és. No estàvem preparats per convertir les nostres vides , el nostre dia a dia en allò que sempre ens ha quedat lluny o que hem vist al cine sobre pandèmies. Som vulnerables i avui ja no ens preocupa el cafè sinó la salut, la dels nostres, la dels altres, la feina,…

Viure el confinament, aquest confinament incert, en forma i en temps , no és gens fàcil. Em recordo molt sovint de les persones que venen al meu despatx, que patien abans del Covid, angoixa, ansietat, pors, obsessions o conflictes de parella.  El confinament no  és el mateix repte per tothom.  No és el mateix viure en un pis de 50 metres que viure a una casa amb jardí; saber que seguiràs tenint feina a no saber-ho, tenir nens petits a casa que no tenir-ne, tenir salut o no,  tenir diners per anar a comprar que no tenir-ne, estar sol que estar amb qui t’estimes, que viure a casa teva o que tot això t’agafi a l’altre costat del món.

Per  això qualsevol proposta de recomanacions pot ser útil en major o menor mesura, però faré un esforç  per fer un resum que ens pugui ser una mica útil a tots:

-Què  podem esperar sentir?

Le persones podem adaptar-nos més o menys bé als canvis, ens podem refer de situacions traumàtiques. Molt sovint, però,  ho fem gràcies al suport dels altres ( altres que avui només podem veure en una pantalla o escoltar la seva veu), o ens ajuda poder dedicar-nos temps per caminar,  pujar muntanyes, anar a veure el mar,.. Avui totes les eines de les que disposem són aquelles que tenim nosaltres mateixos, la nostra capacitat de regular-nos,  les que la tecnologia ens proporciona i tot allò que podem fer o deixar de fer dins les parets de casa nostra.

La incertesa de no saber com i fins quan aquesta crisis sanitària s’allargarà potser és el més difícil de gestionar. Vèiem fa poc imatges de la Xina i les vèiem lluny. Hem vist sovint terratrèmols, pandèmies, però no ens havíem sentit possiblement mai tan vulnerables com ara. –Què ens pot generar a nivell emocional?

Podem sentir POR: Per la nostra salut, per la de la gent que estimem, per la dels altres. Por per la feina, per la nostra economia. Estar contínuament pendent de les xifres, de les noticies sobre el virus NO ens ajuda.  Podem plantejar-nos les següents preguntes:

-Què hi puc fer jo? –Estic prenent les mesures correctes? –Com em cuido? –Com cuido als del meu voltant? –Als de casa?

És molt important per lluitar contra el pànic o desesperació poder posar l’atenció en tot allò que depèn de nosaltres. Necessitem sentir una mica de control en aquesta situació.

 Podem sentir FRUSTRACIÓ:  Per la pèrdua de llibertat, per conèixer algunes situacions que valorem injustes, per no poder complir amb els nostres plans, projectes, il·lusions previstos. Podem  replantejar-nos nous reptes o noves tasques que tinguin lloc o que es puguin fer en aquestes circumstàncies. Fer un curs On-line, planificar un projecte a mesos vista,  arreglar o ordenar coses de casa, aprendre a cuinar noves receptes, llegir,..

Podem experimentar emocions AMBIVALENTS:  tan bon punt gaudir de poder descansar, d’allargar aquella estoneta del matí al llit, com desesperança per la situació i per no saber quan acabarà. Dins de les rutines que ens haguem plantejat, hem de ser flexibles i entendre que hi ha moments que necessitem desfogar-nos o distreure’ns amb una trucada o una conversa amb algú. Mantenir el sentit de l’humor en aquests moments pot ser una bona estratègia.

TRISTESA:  Fins i tot aquelles persones que no pateixen directament el virus poden experimentar tristesa intensa. Per empatia amb els altres, per la duresa de les noticies que rebem. Ens pot ajudar compartir les nostres emocions amb els altres, permetre l’expressió de la tristesa  i entendre que és normal estar-hi.  Pensar en tot allò que estem fent bé, per ajudar , per sumar en la millora de  la situació. Passar de la preocupació a la proactivitat.

ANSIETAT: Pel fet d’estar tancats, per pèrdua de contactes socials, per la frustració , per la por,.. És important planificar els dies a curt termini, fer-nos una agenda (flexible) i afegir activitats agradables cada dia (ja sigui sols o amb els companys de confinament) , obligacions, contacte social i si cal, espai per poder posar en pràctica tècniques de relaxació. A internet podem trobar diferents àudios i vídeos que ens poden ajudar a relaxar-nos (Respiració profunda, Mindulness, Relaxació progressiva de Jacobson, Ioga, ..) . Per d’altres, saltar a la corda o ballar els ajudarà a rebaixar la ansietat. No t oblidis de destinar un temps a la relaxació si sents que l’ ansietat persisteix més enllà de moments puntuals.

Estar ben informats és important però estar constantment pendent de les xifres d’infeccions i de les morts incrementarà el nostre malestar i ens dificultarà poder regular-nos.  Acceptar la situació com un fenomen imponderable de la natura i centrar-nos en cada moment, en cada dia ens ajudarà a passar aquest període de forma més positiva.

Algunes recomanacions generals per acabar:

• Intenta mantenir entre setmana uns horaris de son.
• No et saturis de noticies i missatges de les xarxes (Decideix si miraràs un cop al dia les noticies i millor que no sigui abans d’anar a dormir ni el primer que facis al matí)
• Mira de mantenir les cures personals. Res d’estar en pijama tot el dia. No cal posar-se els talons, però cuidar-nos, arreglar-nos ens ajudarà a sentir-nos millor.
• Planteja’t alguna cosa nova. Tenim més temps lliure :.-Què et ve de gust fer ? –Un taller de fotografia? Fer l’ àlbum de fotos de l’estiu? –Aquell curset d’anglès? El taller d’escriptura? –Què és allò que mai pots fer perquè no tens temps? Reprendre aquell instrument que tens a un armari?
• Mou-te. Tot el que puguis. Pots ballar, fer vídeos.
• Si surt el sol, agafa-li algun raig, ni que sigui per la finestra.
• Menja bé. No és moment ni de fer dietes ni de “tot s’hi val”.
• Escriu cartes, fes un diari del que estàs vivint.
• No siguis dur amb tu mateix ni amb els altres. El confinament és un repte important. No n’estàvem preparats.

I espero que quan tot això passi i em llevi al matí i descobreixi que tinc càpsules per fer-me un cafè, gaudeixi tant d’aquest moment com  ho he fet avui i, si no n’hi ha, que recordi la cua d’avui del supermercat i les mascaretes per gaudir igualment de tota la resta. Molta força i Salut!